Aquí teniu
el vostre Rusc!
Cada cel·la representa un dels àmbits clau per avançar cap a aquella organització que us permetrà gaudir de vides més sostenibles fent allò que us agrada.
El Rusc no té cap ordre. Podeu començar per la cel·la que us cridi més l’atenció o que us hagi recomanat el qüestionari inicial.
A dins de cada cel·la trobareu:
- Una descripció de l’àmbit.
- Consells de cooperativistes que han passat pel mateix que vosaltres (així evitem ensopegar totes amb la mateixa pedra!).
- Un petit glossari perquè ningú es perdi.
- Un qüestionari individual que recomanem que contestin totes les membres de l’entitat i que us permetrà tenir una fotografia en relació al benestar.
- Un exercici grupal per reflexionar de manera col·lectiva sobre els mecanismes i drets laborals de l’àmbit.
- Un bloc de notes per recollir els vostres compromisos i full de ruta.
Dins de cada cel·la us recomanem seguir l’ordre indicat, ja que us permetrà endinsar-vos de mica en mica i seguir el procés de reflexió.
Important! El Rusc no permet guardar el camí fet. Comptem que el treball complet de cada cel·la ocupa entre 2h i 3h. Si sou un equip d’entre 2 i 30 persones, us recomanem dedicar-hi una sessió de treball col·lectiva amb tot l’equip.
Preparades per començar el camí cap a una entitat més equitativa, curosa, justa i coherent en el seu funcionament intern i en els seus impactes?
Governança, presa de decisions i democràcia
A les cooperatives, l'organització interna es basa en la democràcia i cada persona sòcia té un vot independentment del capital aportat. Per tant, el model de governança és un aspecte fonamental per la viabilitat i adhesió al projecte. El sistema de governança del qual ens dotem serà la garantia per prendre decisions col·lectives amb qualitat i una participació real.
Des de la nostra experiència, la governança no es pot deslligar de la dimensió humana i col·lectiva del projecte: confiança, complicitat, pertinença, riures, conflictes, relacions de poder… aquesta dimensió és la que ens fa adherir-nos i mantenir-nos a un projecte. I a vegades, també, és la que ens en fa marxar. Té a veure amb la manera de parlar-nos, amb el que es diu i el que no diem. La comunicació assertiva té un paper central en l’ètica relacional i laboral.
I és en la governança i en la seva dimensió humana on es pot identificar més directament i sentir en pròpia pell els efectes del sistema de privilegis i opressions en el que habitem: masclisme, racisme, lgbtiqfòbia, capacitisme… aquelles que actuen i atempten contra la democràcia real.
Cal atendre, per tant, com es prenen les decisions, i si es fa de manera realment democràtica i atenent a totes les diversitats. Ens sap greu dir-ho, però les organitzacions no som immunes de qualsevol d’aquests aspectes. Us animem a abordar aquesta dimensió amb calma, temps i molta molta cura.
Glossari
Governança
La governança d’una organització està relacionada amb tots els processos, normatives, mecanismes i estratègies internes que regulen els models de presa de decisions, els processos de participació, la metodologia de resolució de conflictes, els rols laborals… en definitiva, tot allò que gestiona el projecte i és responsable de garantir el bon funcionament de l’organització.
Democràcia
profunda
Proposta teòrica i metodològica que defensa la necessitat d’escoltar i donar espai a totes les posicions (veus) davant una situació, tema, conflicte… donant el mateix nivell d’importància a aspectes més racionals i tangibles com a totes aquelles informacions i vivències relacionades amb el camp emocional, intuïtiu i espiritual. Argumenta que les conseqüències de la marginació d’algunes de les veus van íntimament relacionades amb l’escalada dels conflictes.
Relacions
de poder
Entenent el poder com una xarxa de relacions múltiples, les relacions de poder entre dones i homes es configuren mitjançant la construcció social de la identitat de gènere (diferent socialització, divisió sexual del treball, diferents itineraris sexuals…) i de les pràctiques de dominació i submissió. Aquestes pràctiques, mitjançant diferents estratègies, s’insereixen o resisteixen en els cossos a través de la violència simbòlica, estructural i/o relacional. Les relacions de poder poden venir determinades per factors socials (com el gènere), contextuals (lloc de feina dins una organització) o personals (connexió amb la seguretat interna) i són dinàmiques, és a dir, varien segon el contxet, moment històric i segons els codis culturals.
Privilegis
i opressions
Els privilegis són els avantatges excepcionals o exempcions d’obligacions que cada persona, grup o comunitat ostenta, ja sigui per concessió aliena (rol en una organització) o per circumstància pròpia (color de pell). Els privilegis van associats a diferents tipus de poder. L’abús i el mal ús de poder pot oprimir a qui no el té. Per tant, les opressions són impediments, control o obstaculització del desenvolupament integral d'una persona, un grup social o una comunitat per part d'una altra persona, grup o comunitat, i que comporta violència (sigui aquesta intencional o no) física, psicològica, moral, cultural o simbòlica.
Rang
S’entén com la suma de privilegis que ens proporcionen els diferents tipus de poder (social, contextual i personal). El rang és dinàmic, doncs en cada moment vital, històric i contxetual canvia, i el seu ús pot ser conscient i/o inconscient en el moment.
Equitat
Distribució justa dels drets i obligacions, les oportunitats i els recursos entre les persones per mitjà d’un tracte no necessàriament igual però sí equivalent. En el marc de la perspectiva de gènere, implica la igualtat de drets i d’accés a recursos que permetin el lliure desenvolupament personal i social de tots els individus amb independència del seu sexe/gènere, així com el respecte i reconeixement de la diversitat de gènere, sexual i afectiva.
Consells
1
Quan pensem en democràcia, no pensem només en la seva vessant formal! L’expressió, el llenguatge, els llocs on es parlen les coses, les dinàmiques que es donen… afecten la qualitat democràtica de l’organització.
2
La democràcia vol temps! Quant de temps volem dedicar-li? De nou, caldrà trobar equilibris per fer sostenible la participació.
3
Revisar la democràcia interna implica necessàriament revisar les relacions de poder. Ves-hi preparada: quin i quan poder tens dins l’organització? N’eres conscient? Saps quins impactes pot tenir en la resta? Identifiques en què no tens poder? Què et genera? Com vols relacionar-t’hi?
4
Obrir-se a noves maneres de participar vol dir obrir-se a noves maneres de comunicar. Això suposarà, sobretot si tens un patró de comunicació hegemònic, desaprendre molts patrons establerts i treballar les resistències pròpies cap a maneres no hegemòniques.
5
Canviar els models de participació i atendre els malestars pot suposar incloure aspectes del grup que potser fins ara no eren visibles, com les emocions, els conflictes, etc. És important que estigueu disposades a sostenir les situacions que apareguin, donar suport a qui ho necessiti o modificar els ordres del dia si és necessari.
Questionari
Et donem la benvinguda a l’apartat del qüestionari individual!
Aquestes preguntes estan pensades per respondre individualment, perquè d’aquesta manera podreu saber l’estat de benestar i satisfacció de les treballadores i sòcies dins de l’entitat, en relació a cada àmbit del Rusc.
No hi ha respostes ni bones ni dolentes. El que trobaràs són dos extrems dicotòmics i una barra gradual que et permet situar-te en el punt de resposta que més et representa.
L’exercici del qüestionari en versió digital està en mode “DEMO”, per tant no queda registrat per fer anàlisi de les respostes múltiples. Si sentiu que El Rusc és una eina de revisió i transformació oportuna per a la vostra entitat i el procés que esteu vivint, us recomanem que el demaneu a l’Esberla perquè us en pugui fer l’anàlisi i dinamitzi les sessions de reflexió!
Als espais de reunió, puc expressar la meva opinió?
1
No, no ho faig mai.
5
Sí, sempre dic la meva.
Puc participar en la presa de decisions de l’entitat?
1
No, en cap.
5
Sí, en totes i cadascuna de les decisions que cal prendre.
Sento que la comunicació interna…
1
Deixa molt que desitjar en les maneres de parlar-nos i demanar-nos les coses.
5
És amable, sense exigències, amb un llenguatge respectuós i inclusiu.
Quan m’he sentit afectada per una mala gestió de les relacions de poder…
1
No he pogut parlar obertament del que m’ha passat.
5
He pogut parlar obertament del que m’ha passat.
Exercici grupal
Governança,
presa de decisions
i democracia.
Parlar de governança, presa de decisions i democràcia implica parlar de poder. Tingueu en compte que, si no hi esteu habituades o actualment hi ha un conflicte al voltant d’aquesta qüestió, a les persones amb menys poder o capacitat d’incidència a la cooperativa els pot costar parlar-ne obertament. Si aquest és el cas us recomanem fer l’exercici garantint l’anonimat o comptant amb el suport d’una facilitació externa!
Desenvolupament
- Per començar, convidarem a cada persona a respondre internament a les següents preguntes:
- En quins espais o situacions et sents amb capacitat per influir en les decisions de la cooperativa?
- Hi ha moments o espais en què et sentis menys escoltada o amb menys capacitat d’incidència? Per què?
- Què creus que es podria fer per millorar la qualitat democràtica dins la cooperativa?
-
En gran grup, en una pissarra o cartolina, dibuixeu tres cercles concèntrics:
- Individualment, anoteu:
- En post its de color blau: espais o moments de presa de decisions que identifiques dins la cooperativa (per exemple: assemblees, reunions d’equip, grups de treball, espais informals, etc.). Col·loca els post its en l’àmbit del cercle que consideris.
- En post its de color groc: exemples o moments on perceps que hi ha desigualtats de participació o barreres que dificulten una governança equitativa (exemples: horaris poc accessibles, dinàmiques de poder, estils de comunicació, etc.). Col·loca’ls al costat del post it blau al que li afecta aquesta barrera o desigualtat.
- Conjuntament, reviseu el mapa resultant i comenteu:
- Què ens mostra aquest mapa sobre la governança i les relacions de poder a la cooperativa?
- Quins factors poden estar limitant una participació més equitativa? (Exemples: horaris, estils de comunicació, falta d’espais informals, etc.)
- Com podem redistribuir el poder i facilitar una democràcia més real i efectiva?
- En grups de 4 o 5 persones, imagineu 2 compromisos que l’organització podria adquirir per millorar la governança i la participació.
- Compartiu-los de manera plenària, i escolliu 3 compromisos per a l’any en curs.
Full de ruta
Ha arribat l’hora de la veritat! Després d’haver identificat els vostres punts forts i àmbits de millora arriba el moment d’agafar les regnes, situar els reptes que voleu assumir, i fixar-vos un horitzó!
El full de ruta dels compromisos és una proposta de treball col·lectiu intern que us convidem a fer al final del recorregut de l’autodiagnosi perquè consenseu de quina manera, amb quins objectius i en base a quines mesures de canvi (cap a una transició ecofeminista) preveieu que podeu dur a terme d’aquí a tres anys.
Fixeu-vos que el check-list proposa una sèrie de documentació, accions i mesures segons els eixos (les cel·les o bresques) d’El Rusc. Marqueu tot allò que teniu vigent i al dia com a cooperativa. Tot el que no hagueu marcat com a “fet” o “en procés”, serà un objectiu haureu de calende compromís, quedaritzar dins de la línia del temps dels propers tres anys, segons si es tracta d’una mesura més o menys prioritària. També, identifiqueu qui o quines persones es responsabilitzaran de cadascuna de les mesures.
Veureu que el check-list no està tancat, sinó que està en obert perquè completeu amb altres mesures i documentació que creieu rellevants i adequades, les tingueu ja implementades o les tingueu pensades per un futur pròxim.
Un consell: Tingueu en compte les vostres dinàmiques d’equip, els ritmes i volum de feina, abans de comprometre-us a res. Quan més realista sigui el full de ruta dels compromisos, més fàcil i orgànic us resultarà de complir!
Descarrega’t el document
Full de ruta i compromisos
Descarregar taula
Persones, salut
i benestar
Les persones són el pilar de qualsevol projecte cooperatiu de treball, ja que una cooperativa és una associació voluntària de persones treballadores que cooperativitzen el treball: tant l’esforç com els beneficis que genera.
I segur que heu sentit moltes vegades aquella frase que tant fem servir a l’economia social i solidària de “posar les persones al centre”? Ho diem molt i sovint ho aterrem poc. A què ens referim amb això?
Entre d’altres aspectes que s’aborden al Rusc, en aquesta dimensió volem definir què és això de posar les persones al centre. Significa disposar d’elements per cuidar la salut fisiològica i mental de les persones de l’equip, posar les bases pel desenvolupament professional que cada persona pot fer dins de l’entitat, vetllar per un bon clima laboral, tenir clars mecanismes de provenció de conflictes, i, per últim, fer una bona i conscient gestió del poder que, inevitablement, hi haurà a la cooperativa.
Cal reconèixer les relacions de poder del grup, perquè sempre hi seran, i aprendre a transformar-les perquè esdevinguin un fet positiu. Cal atendre els malestars, la gestió de les tensions i els conflictes, perquè sempre són indicadors d’aspectes que no acaben de funcionar. Cal prevenir i gestionar amb premura i cura qualsevol abús de poder que es pugui donar a la nostra entitat. I, per descomptat, també cal celebrar, donar espai a l’alegria, al gaudi de formar part del projecte, sentir confiança, reconeixement i autorealització.
Per tant, i per posar les persones al centre, és responsabilitat del vostre projecte vetllar pel seu benestar, siguin sòcies de treball, treballadores, sòcies col·laboradores o voluntàries. Ja que hem de treballar i dedicar-hi tantes hores, fem que sigui un promotor de la salut i el benestar!
Glossari
Salut
És un estat de complet benestar físic, psíquic (mental), social i espiritual, i no solament l'absència d'afeccions o malalties (OMS).
Clima laboral
També conegut com a clima organitzacional, es defineix com el conjunt d’activitats, rutines i condicions que es donen dins d’una organització i que donen compte de la satisfacció de les treballadores en l’entorn laboral.
Provenció de conflictes
En el context de la cultura de pau, provenir vol dir proveir a les persones i als grups de les aptituds necessàries per afrontar un conflicte. La provenció es diferencia de la prevenció de conflictes en el fet que el seu objectiu no és evitar el conflicte, sinó aprendre com afrontar-lo. La provenció s’ha de treballar de forma gradual, des dels aspectes més superficials fins als més profunds d’un mateix i de la relació amb les altres persones: coneixença d’una mateixa i de les altres persones, estima, confiança, comunicació i cooperació.
Relacions de poder
Entenent el poder com una xarxa de relacions múltiples, les relacions de poder entre dones i homes es configuren mitjançant la construcció social de la identitat de gènere (diferent socialització, divisió sexual del treball, diferents itineraris sexuals…) i de les pràctiques de dominació i submissió. Aquestes pràctiques, mitjançant diferents estratègies, s’insereixen o resisteixen en els cossos a través de la violència simbòlica, estructural i/o relacional. Les relacions de poder poden venir determinades per factors socials (com el gènere), contextuals (lloc de feina dins una organització) o personals (connexió amb la seguretat interna) i són dinàmiques, és a dir, varien segon el contxet, moment històric i segons els codis culturals.
Violències
L’OMS defineix la violència com “l’ús deliberat de la força física o el poder, ja sigui en grau d’amenaça o efectiu, contra una mateix, una altra persona o un grup o comunitat, que causi o tingui moltes probabilitats de causar lesions, la mort, danys psicològics, trastorns del desenvolupament o privacions.”
Consells
1
Ai la salut! No espereu a petar per atendre-la! Evidentment, compteu amb el servei de prevenció de riscos laborals, però el més recomanable és estar atentes a una mateixa i a les altres.
2
Estrés, burnout, angoixa, depressió… són estats als que podem arribar fàcilment dins l’àmbit laboral. Assessoreu-vos i feu molta prevenció!
3
La prevenció en l’àmbit de la salut passa per escoltar-se: doteu-vos d’un rol, persona o equip que vetlli per la salut de les persones, que s’hi trobi de manera periòdica (pot ser dos cops l’any), detecti alertes i ajudi l’entitat a posar mecanismes de contenció.
4
Formeu-vos i capaciteu-vos per comunicar-vos de manera no violenta, per fer crítiques i per rebre-les des de la responsabilitat. Us ajudarà molt a crear un clima de confiança i seguretat.
5
Formeu-vos i capaciteu-vos per identificar les relacions de poder, per poder-les anomenar i treballar. A les cooperatives els lideratges poden ser molt potents… i també molt nocius!
6
Doteu-vos de mesures de prevenció de qualsevol tipus de violències. Malauradament, les cooperatives no n’estem exemptes. I si la prevenció no funciona, assessoreu-vos externament per la seva gestió. Les situacions de violència creen ferides profundes, tant en qui les viu, com en tota la organització.
Questionari
Et donem la benvinguda a l’apartat del qüestionari individual!
Aquestes preguntes estan pensades per respondre individualment, perquè d’aquesta manera podreu saber l’estat de benestar i satisfacció de les treballadores i sòcies dins de l’entitat, en relació a cada àmbit del Rusc.
No hi ha respostes ni bones ni dolentes. El que trobaràs són dos extrems dicotòmics i una barra gradual que et permet situar-te en el punt de resposta que més et representa.
L’exercici del qüestionari en versió digital està en mode “DEMO”, per tant no queda registrat per fer anàlisi de les respostes múltiples. Si sentiu que El Rusc és una eina de revisió i transformació oportuna per a la vostra entitat i el procés que esteu vivint, us recomanem que el demaneu a l’Esberla perquè us en pugui fer l’anàlisi i dinamitzi les sessions de reflexió!
El model de treball de l’entitat…
1
No em permet gaudir de la meva feina.
5
Em permet gaudir de la meva feina.
La salut emocional a l’entitat…
1
No es té en compte i no se li destinen recursos.
5
És una qüestió important, present en el dia a dia, i a la que es destinen recursos.
L’ambient grupal és…
1
Tens, hostil i de desconfiança.
5
Còmode, fàcil, de respecte i suport.
Quan hi ha un conflicte entre persones o equips…
1
Sento que l’entitat se’n desentén.
5
Sento que l’entitat se’n fa corresponsable.
En cas que visqués una situació de discriminació o assetjament sexual, per raó de sexe, gènere, expressió de gènere o orientació sexual…
1
Desconfiaria de la capacitat de l’entitat per abordar-ho.
5
Confiaria en la capacitat de l’entitat per abordar-ho.
Respecte la salut física i mental…
1
Sento que l’entitat no està compromesa amb la meva salut.
5
Sento que l’entitat està compromesa amb la meva salut.
Sento que a l’entitat…
1
No puc créixer ni desenvolupar-me professionalment.
5
Puc créixer i desenvolupar-me professionalment.
Exercici grupal
Persones, salut
i benestar
Per a la reflexió al voltant de la salut i el benestar us proposem una eina anomenada Relief Map (o mapes relleu de l’experiència)1.
Els Relief Maps serveixen analitzar el vincle entres tres dimensions: el benestar, les deisgualtats socials i la dimensió física o espaial. És per això que ens semblen una eina ideal per parlar sobre benestar i salut en l’àmbit laboral des d’una perspectiva interseccional.
Som-hi?
Desenvolupament
- Definiu quins espais o elements voleu analitzar. Nosaltres us recomanem els següents (podeu afegir o treure el que siguin més adients per vosaltres):
- Treball a l’oficina
- Reunions a l’oficina
- Treball des de casa
- Reunions des de casa
- Treball a clienta
- Reunions a clientes
- Cada persona ha d’agafar un full amb l’element de suport gràfic que s’adjunta a continuació, i escriure a la seva base els espais del punt anterior.
- Doteu-vos de 5 retoladors de colors. Cada color representarà el següent eix d’anàlisi:
- Gènere
- Antiguitat a la cooperativa
- Estudis o coneixements
- Etnicitat
- Poder adquisitiu
- Per a cada espai (punt 1) penseu quin grau de benestar o malestar (entès en el seu conjunt físic-emocional-ambiental) us genera cada eix d’anàlisi (punt 3), i marqueu un punt allà on s’escaigui a l’element de suport visual: com més amunt més benestar, com més avall més malestar.
-
Finalment, amb cada retolador, uniu els punts de cada eix d’anàlisi. Un Relief Maps ple, quedaria de la següent manera:
- Poseu en comú els diferents Relief Maps resultants i reflexioneu plegades:
- Quins punts en comú hi ha i quines divergències observeu en l’equip?
- En quins espais hi ha més benestar o malestar?
- Quins eixos generen més divergència entre malestar i benestar?
- Què feu, com a entitat, per promoure la salut i atendre els malestars?
- Què no feu i podríeu fer?
1 Els Relief Maps són una eina elaborada per la geògrafa feminista Maria Rodó de Zárate, en el marc d’una investigació amb perspectiva interseccional. En podeu trobar tota la informació aquí.
Versió impresa
Persones, salut i benestar
Descarregar arxiu
Full de ruta
Ha arribat l’hora de la veritat! Després d’haver identificat els vostres punts forts i àmbits de millora arriba el moment d’agafar les regnes, situar els reptes que voleu assumir, i fixar-vos un horitzó!
El full de ruta dels compromisos és una proposta de treball col·lectiu intern que us convidem a fer al final del recorregut de l’autodiagnosi perquè consenseu de quina manera, amb quins objectius i en base a quines mesures de canvi (cap a una transició ecofeminista) preveieu que podeu dur a terme d’aquí a tres anys.
Fixeu-vos que el check-list proposa una sèrie de documentació, accions i mesures segons els eixos (les cel·les o bresques) d’El Rusc. Marqueu tot allò que teniu vigent i al dia com a cooperativa. Tot el que no hagueu marcat com a “fet” o “en procés”, serà un objectiu haureu de calende compromís, quedaritzar dins de la línia del temps dels propers tres anys, segons si es tracta d’una mesura més o menys prioritària. També, identifiqueu qui o quines persones es responsabilitzaran de cadascuna de les mesures.
Veureu que el check-list no està tancat, sinó que està en obert perquè completeu amb altres mesures i documentació que creieu rellevants i adequades, les tingueu ja implementades o les tingueu pensades per un futur pròxim.
Un consell: Tingueu en compte les vostres dinàmiques d’equip, els ritmes i volum de feina, abans de comprometre-us a res. Quan més realista sigui el full de ruta dels compromisos, més fàcil i orgànic us resultarà de complir!
Descarrega’t el document
Full de ruta i compromisos
Descarregar taula
Organització dels treballs, el temps i la corresponsabilitat
L’organització del treball és un element clau en el dia a dia de les persones, ja que s’hi passen moltes hores i afecta directament a la seva salut i benestar. Aquest àmbit fa referència al model de treball, a les condicions laborals i als mecanismes dels que disposem per ser una organització corresponsable vers les cures.
Ens parla, per tant, de l’autonomia de les persones sobre el seu treball, i sobre com es reconeixen i distribueixen les tasques invisibles que no queden reflectides a les descripcions dels llocs de feina: acollida de les persones noves, cura i endreça de l’espai, mediació en conflictes, atenció a les emocions, tasques administratives… La distribució, el valor i reconeixement que es dóna a cada tasca - ja sigui productiva o reproductiva - té un impacte en les persones que les duen a terme, tant pel que fa a la seva autoimatge, com al sentiment de pertinença i al seu desenvolupament professional.
En aquest apartat també s’aborden les condicions en les que es desenvolupa el treball remunerat (horaris, lloc de treball, descans, desconnexió, etc) i les facilitats que com a organització heu establert per tal de fer compatible el treball remunerat amb les tasques quotidianes de cures (massa sovint invisibilitzades i menystingudes): a familiars, a una mateixa, al lloc que habitem, al planeta… Mica en mica perseguim descentralitzar el treball remunerat que, malauradament, actualment ordena tots els temps de la vida social. Perquè les tasques de cures són tan imprescindibles com el treball remunerat.
Glossari
Model
de treball
En el cas de les cooperatives, respon a l’autogestió, l’autoocupació, la flexibilitat i la gestió democràtica.
Condicions
laborals
Conjunt de circumstàncies i característiques que determinen una situació professional, establertes o no per un conveni col·lectiu o per un contracte de treball.
Divisió sexual
del treball
Assignació de funcions socials i treballs segons els rols de gènere que s’atribueixen a les persones en funció del seu sexe.
Masclisme
Ideologia sexista i androcèntrica que considera la sexualitat hetero-cis-masculina superior, oprimint a les dones i rebutjant la diversitat de gènere, sexual i afectiva. Conjunt d’idees, normes, lleis i actituds que, de manera explícita o implícita, tenen com a finalitat produir i mantenir la situació de poder i opressió dels homes sobre les dones i discriminar i exercir violència vers les sexualitats dissidents de la heteronorma.
Tasques
i treballs de cures
Sèrie d’activitats destinades a atendre la cura (pròpia, de la llar o la família) i a cobrir la gestió i el manteniment de les infraestructures per tenir-ne cura. Bona part d’aquest treball reproductiu no es remunera, és majoritàriament femení i no està inscrit dins la lògica mercantil. És un treball que no està reconegut com a tal per l’actual organització social.
Conciliació
i corresponsabilitat
La conciliació és el terme que fem servir per parlar de l’organització dels temps de treball en relació amb els temps per a la vida familiar o domèstica i personal. Alguns posicionaments teòrics han superat el concepte de conciliació substituint-lo pel de corresponsabilitat. Amb aquest canvi, les tasques de cura deixen de ser problemes individuals o domèstics per passar a ser problemes socials, que han d’enfrontar-se en un marc igualitari i on totes les parts han d’assumir la seva part de responsabilitat social, tant els homes i les dones com les empreses i l’administració.
Consells
1
Per esdevenir una entitat corresponsable i donar el valor remunerat que s’escau a les tasques reproductives internes s’ha de fer front a un repte de sostenibilitat. Dedicar temps a les cures de l’entitat i les de fora, sense precaritzar, té un cost. Caldrà pensar, doncs, com ho financeu!
2
Per ser corresponsables amb les cures - que sovint són imprevisibles! - caldrà estar preparades per ser indispensables i tenir mecanismes de substitució.
3
A les cooperatives a vegades som molt de l’“entre totes tot”. Però això pot comportar dedicar moltes hores a prendre decisions i poca claredat en la organització del treball. Dediqueu temps a pensar un organigrama, i tingueu en compte els rols i tasques, més que no pas les persones.
4
Qualsevol model de treball, si no funciona, es pot pulir, esmenar o modificar. Ara bé, això comporta temps i canvis!
5
Recolliu tots els acords que preneu sobre el model de treball. A la llarga, quan els ajunteu, podreu redactar el Reglament de Règim Intern. Eina molt útil per a la regulació de les condicions de treball.
Questionari
Et donem la benvinguda a l’apartat del qüestionari individual!
Aquestes preguntes estan pensades per respondre individualment, perquè d’aquesta manera podreu saber l’estat de benestar i satisfacció de les treballadores i sòcies dins de l’entitat, en relació a cada àmbit del Rusc.
No hi ha respostes ni bones ni dolentes. El que trobaràs són dos extrems dicotòmics i una barra gradual que et permet situar-te en el punt de resposta que més et representa.
L’exercici del qüestionari en versió digital està en mode “DEMO”, per tant no queda registrat per fer anàlisi de les respostes múltiples. Si sentiu que El Rusc és una eina de revisió i transformació oportuna per a la vostra entitat i el procés que esteu vivint, us recomanem que el demaneu a l’Esberla perquè us en pugui fer l’anàlisi i dinamitzi les sessions de reflexió!
Amb el model de treball de l’entitat…
1
Desenvolupo la meva feina amb direcció i supervisió per part d’un tercer.
5
Desenvolupo la meva feina amb autonomia.
Percebo que els processos de treball de l’entitat…
1
Són desordenats i generen confusió.
5
Són funcionals i clars.
A l’entitat…
1
Assumeixo totes les tasques estratègiques, de responsabilitat, visibilitat i representació.
5
No assumeixo cap tasca estratègica, de responsabilitat, visibilitat i representació.
A l’entitat…
1
Assumeixo totes les tasques administratives i de cura de les persones i l’espai.
5
No assumeixo cap tasca administrativa i de cura de les persones i l’espai.
A l’entitat…
1
No em sento reconeguda per les tasques que faig.
5
Em sento reconeguda per les tasques que faig.
Fora de l’horari o calendari laboral…
1
Sento que he d’estar pendent dels missatges, i em sento culpable sinó ho faig.
5
Sento que puc desconnectar de la feina sense sensació de culpa.
En cas que necessiti agafar-me un permís d’absència llarg o reduir la meva jornada…
1
Sento que tindria un impacte negatiu i directe al meu valor com a professional dins de l’entitat.
5
Sento que l’entitat seguiria comptant amb mi de la mateixa manera que ho fa ara i no perdria el meu rang professional.
En cas de no poder treballar per motius de conciliació…
1
Em sentiria intranquila perquè al tornar tindria sobrecàrrega de feina.
5
Em sentiria tranquila perquè al tornar no tindria sobrecàrrega de feina.
Exercici grupal
Organització del treball,
el temps i la corresponsabilitat
Us proposem un exercici per posar en comú els vostres temps fora del temps de treball, amb l’objectiu que ajudi a posar llum sobre com l’organització pot esdevenir més facilitadora i corresponsable vers els temps destinats al treball domèstic i de cures!
Desenvolupament
- De manera individual, ompliu la circumferència exterior del rellotge de 24 hores de l’element de suport visual que adjuntem, amb les activitats que fas un dia laborable: dormir, preparar àpats, fer feines domèstiques i de cures, transportar-te o transportar una altra persona, menjar, descansar, tenir temps lliure, treballar, cogestionar l’organització de la teva unitat familiar... Si ho pots fer amb colors, per tal que es vegi la diferència entre activitats, molt millor!
- Posa un punt vermell sobre aquells moments de la circumferència que t’agradaria viure diferent en relació a la gestió del temps, i un punt o gomet verd sobre aquells moments o activitats que et generen més benestar en relació a la gestió del temps.
- En grups de 4 o 5 persones, poseu en comú els diversos rellotges, i punts vermelles i vers. Comenteu:
- Abans de començar, poseu en comú si teniu persones al càrrec: criatures, persones grans, persones en situació de dependència, etc.
- Totes les persones heu assenyalat els mateixos punts conflictius o de benestar? Parleu de les similituds i diferències! Quins elements generen aquestes similituds o diferències? El gènere? L’edat? El fet de tenir persones a càrrec? La distància a la que es viu del lloc de treball? Altres?
- Quins gomets, verds i vermells, tenen a veure amb la cooperativa i l’organització que feu del treball? Podria ser diferent?
- Identifiqueu les mesures que ja estigueu fent per millorar o assegurar la conciliació amb la vida personal i celebreu-les.
- Reflexioneu i penseu mesures que podríeu emprendre per transformar els moments o les activitats que generen tensió en relació a la gestió del temps.
- Poseu en comú els resultats i les reflexions. Tenint en compte la sostenibilitat del projecte, com es podria facilitar en cara més la sostenibilitat de la vida?
No cal que sortiu d’un primer dia amb totes les mesures sobre la taula. El canvi de cultura en la gestió dels temps i en la corresponsabilitat en les cures és llarg. Cal ser imaginatives i permetre’us certa flexibilitat: podeu pensar en mesures de temps, monetàries, i de molts altres tipus!
Aquest exercici és una adaptació de l’exercici sobre els usos socials del temps de la guia Sembrant cures per cultivar canvis de lafede.cat.
Full de ruta
Ha arribat l’hora de la veritat! Després d’haver identificat els vostres punts forts i àmbits de millora arriba el moment d’agafar les regnes, situar els reptes que voleu assumir, i fixar-vos un horitzó!
El full de ruta dels compromisos és una proposta de treball col·lectiu intern que us convidem a fer al final del recorregut de l’autodiagnosi perquè consenseu de quina manera, amb quins objectius i en base a quines mesures de canvi (cap a una transició ecofeminista) preveieu que podeu dur a terme d’aquí a tres anys.
Fixeu-vos que el check-list proposa una sèrie de documentació, accions i mesures segons els eixos (les cel·les o bresques) d’El Rusc. Marqueu tot allò que teniu vigent i al dia com a cooperativa. Tot el que no hagueu marcat com a “fet” o “en procés”, serà un objectiu haureu de calende compromís, quedaritzar dins de la línia del temps dels propers tres anys, segons si es tracta d’una mesura més o menys prioritària. També, identifiqueu qui o quines persones es responsabilitzaran de cadascuna de les mesures.
Veureu que el check-list no està tancat, sinó que està en obert perquè completeu amb altres mesures i documentació que creieu rellevants i adequades, les tingueu ja implementades o les tingueu pensades per un futur pròxim.
Un consell: Tingueu en compte les vostres dinàmiques d’equip, els ritmes i volum de feina, abans de comprometre-us a res. Quan més realista sigui el full de ruta dels compromisos, més fàcil i orgànic us resultarà de complir!
Descarrega’t el document
Full de ruta i compromisos
Descarregar taula
Sostenibilitat econòmica
La sostenibilitat econòmica del projecte i de les persones que en formen part són aquell terra comú que necessita qualsevol entitat per funcionar: la matèria prima que construeix les parets del rusc. La part més material del projecte, indispensable per a fer realitat maneres de treballar i vetllar per les cures que ens permetin afirmar que vivim vides dignes.
La sostenibilitat econòmica de l’entitat és la clau de volta que ha de permetre trobar l’equilibri entre el les necessitats del projecte (treball, producció, organització, inversió, suport extern…), les necessitats del grup humà que el conforma (aprendre, crear vincles, abordar conflictes…), i les necessitats materials i de cures de les persones que en formen part (habitatge, transport, escola bressol, residència…).
Parlem de sostenibilitat econòmica i no benefici econòmic perquè considerem que l’important dels projectes cooperatius no és que generin benefici per se, sinó que permetin - de manera equilibrada i sostenible - autoocupar-se a les persones que s’han unit per cooperativitzar el seu treball. Això implica, evidentment que s’han de poder pagar les bestretes i salaris, que aquests han de ser dignes i donar resposta a les necessitats que tenen les persones, i que l’entitat ha de poder fer inversions per mantenir-se al dia.
Saber i planificar com es financia l’organització, d’on s’obtenen els ingressos i quants se’n necessiten, com es fa viable el projecte, quines despeses es prioritzen, quines tasques són facturables i quina és la política retributiva de l’entitat, us permetrà construir una cooperativa longeva en el temps i congruent amb els vostres valors i compromisos.
Glossari
Sostenibilitat
econòmica
Consisteix a proveir el millor possible avui sense posar en perill els recursos del demà, aplicat en el sentit més ampli i a tota mena de recursos: econòmics, materials, humans, socials i ambientals. I afecta a tots els nivells organitzatius, des del barri fins al planeta sencer.
Cooperativització
del treball
A partir de la creació d’una societat mercantil entre vàries persones que tenen una missió i valors laborals en comú, que es gestionen democràticament, posen al centre les dimensions ecosocials i relacionals i tenen com a finalitat l'autoocupació sense ànim de lucre.
Autoocupació
Implica que la motivació principal sigui aconseguir feina per si mateixa, iniciant la creació d’una entitat d’activitat econòmica, per compte aliè o entre vàries persones sota una societat mercantil, que li proporciona els recursos per a subsistir.
Masclisme
Ideologia sexista i androcèntrica que considera la sexualitat hetero-cis-masculina superior, oprimint a les dones i rebutjant la diversitat de gènere, sexual i afectiva. Conjunt d’idees, normes, lleis i actituds que, de manera explícita o implícita, tenen com a finalitat produir i mantenir la situació de poder i opressió dels homes sobre les dones i discriminar i exercir violència vers les sexualitats dissidents de la heteronorma.
Política
de finançament
El finançament és l'acció d'aconseguir recursos i mitjans de pagament per a un projecte o una entitat, per destinar-los a l'adquisició de béns i serveis necessaris pel desenvolupament de les seves funcions. De quina manera s’obté, en base a quins principis i valors i de quins fonts es financia l’entitat, es té una política de finançament externa o interna, pròpia o aliena, a curt o llarg termini, més o menys ètica amb el planeta i l’equilibri de la riquesa social.
Política
retributiva
el conjunt d’estratègies, normatives i pràctiques relacionades amb la compensació econòmica i d’altres beneficis (hores, dies, vacances) que una organització ofereix com a recompensa a les persones treballadores i sòcies de treball per la feina feta.
Consells
1
A l’economia social i solidària sovint ens costa parlar de diners. Però és imprescindible fer-ho perquè té a veure amb el dia a dia de les persones i en la satisfacció de les nostres necessitats quotidianes.
2
Envolteu-vos de persones que coneguin els aspectes econòmics de l’empresa o formeu-vos. És importantíssim poder entendre bé els números de la cooperativa!
3
Reflexioneu i penseu en les vostres fonts d’ingressos: voleu vendre a tothom? teniu línies vermelles? Si voleu accedir a finançament públic o privat, heu pensat de qui i quines implicacions té?
4
Feu pressupostos ben complets, que tinguin en compte totes les hores reproductives de la cooperativa. Detalleu-hi les vostres prioritats, i especifiqueu quina part del pressupost té implicacions en posar les persones al centre (permisos, vacances, substitucions, formacions…).
5
Sovint pensem que cobrar totes el mateix és el més democràtic i el que més problemes ens estalviarà. Però no té perquè ser així: a la cooperativa hi ha diferents responsabilitats i trajectòries, però també pot haver-hi diversitat en les necessitats monetàries en funció de les casuístiques vitals de cadascú (persones al càrrec, lloguer elevat, necessitat de transport privat per treballar, etc).
6
Pensa i comparteix: què és per tu una vida que mereix ser viscuda? Quines necessitats o desitjos has de cobrir monetàriament? És el mateix per a totes les membres de l’entitat? Quins són els elements que us uneixen i quins els que us diferencien?
Questionari
Et donem la benvinguda a l’apartat del qüestionari individual!
Aquestes preguntes estan pensades per respondre individualment, perquè d’aquesta manera podreu saber l’estat de benestar i satisfacció de les treballadores i sòcies dins de l’entitat, en relació a cada àmbit del Rusc.
No hi ha respostes ni bones ni dolentes. El que trobaràs són dos extrems dicotòmics i una barra gradual que et permet situar-te en el punt de resposta que més et representa.
L’exercici del qüestionari en versió digital està en mode “DEMO”, per tant no queda registrat per fer anàlisi de les respostes múltiples. Si sentiu que El Rusc és una eina de revisió i transformació oportuna per a la vostra entitat i el procés que esteu vivint, us recomanem que el demaneu a l’Esberla perquè us en pugui fer l’anàlisi i dinamitzi les sessions de reflexió!
Sobre les retribucions salarials…
1
No és una informació a la qual tingui accés lliure per consultar.
5
És una informació a la qual tinc accés lliure per consultar.
A l’entitat…
1
Sento que cobro diferent a persones que fan la mateixa feina que jo.
5
Sento que les persones que fan feina com la meva cobren el mateix que jo.
Sento que el meu salari…
1
És insuficient per al meu projecte de vida.
5
Dona resposta al meu projecte de vida.
Les fonts de finançament de l’entitat…
1
Em generen contradiccions.
5
Sento que estan alineades amb els meus principis i valors.
A l’entitat…
1
No tinc la possibilitat de saber l’estat econòmic i financer.
5
Tinc la possibilitat de saber l’estat econòmic i financer de forma actualitzada.
La política de distribució dels excedents de l’entitat…
1
Em generen contradiccions.
5
Sento que està alineades amb els meus principis i valors.
Exercici grupal
Sostenibilitat econòmica
del projecte, l’equip
i les persones
L’exercici que us proposem en aquesta dimensió del Rusc requereix que les persones que el fan tinguin coneixement de l’estructura econòmica de la cooperativa. Si creieu que no tothom té els mateixos coneixements, pot ser interessant destinar una primera part de la dinàmica a compartir - almenys - l’estructura de despesa i les fonts d’ingressos.
Desenvolupament
- Un cop explicada la situació, cada persona respon de manera individual i anònima aquestes preguntes:
- Què és per tu una "vida que mereix ser viscuda"? Quines necessitats o desitjos has de cobrir econòmicament?
- En la teva experiència a la cooperativa, què et permet viure millor? Hi ha algun aspecte que t’ho dificulti?
- Què creus que necessitem com a grup per assegurar la sostenibilitat econòmica del projecte?
- Feu equips de 4 o 5 persones. Compartiu les reflexions individuals i, amb el que vagi emergint creeu un "mapa col·lectiu" amb tres columnes:
- Necessitats personals.
- Necessitats del grup.
- Propostes per enfortir o consolidar la sostenibilitat econòmica de la cooperativa.
- Detecteu:
- Quines són les necessitats més comunes?
- Hi ha tensions entre les necessitats personals i col·lectives?
- En gran grup, poseu en comú les idees que han sortit a cada grup, i comenceu a esbossar les línies per a la següent reflexió:
- Fonts d’ingressos i clientes: Quines línies vermelles i oportunitats tenim?
- Política retributiva: Com abordem les diferents necessitats i responsabilitats?
- Pressupost: Quines prioritats establim per posar les persones al centre alhora que garantim la sostenibilitat del projecte?
Full de ruta
Ha arribat l’hora de la veritat! Després d’haver identificat els vostres punts forts i àmbits de millora arriba el moment d’agafar les regnes, situar els reptes que voleu assumir, i fixar-vos un horitzó!
El full de ruta dels compromisos és una proposta de treball col·lectiu intern que us convidem a fer al final del recorregut de l’autodiagnosi perquè consenseu de quina manera, amb quins objectius i en base a quines mesures de canvi (cap a una transició ecofeminista) preveieu que podeu dur a terme d’aquí a tres anys.
Fixeu-vos que el check-list proposa una sèrie de documentació, accions i mesures segons els eixos (les cel·les o bresques) d’El Rusc. Marqueu tot allò que teniu vigent i al dia com a cooperativa. Tot el que no hagueu marcat com a “fet” o “en procés”, serà un objectiu haureu de calende compromís, quedaritzar dins de la línia del temps dels propers tres anys, segons si es tracta d’una mesura més o menys prioritària. També, identifiqueu qui o quines persones es responsabilitzaran de cadascuna de les mesures.
Veureu que el check-list no està tancat, sinó que està en obert perquè completeu amb altres mesures i documentació que creieu rellevants i adequades, les tingueu ja implementades o les tingueu pensades per un futur pròxim.
Un consell: Tingueu en compte les vostres dinàmiques d’equip, els ritmes i volum de feina, abans de comprometre-us a res. Quan més realista sigui el full de ruta dels compromisos, més fàcil i orgànic us resultarà de complir!
Descarrega’t el document
Full de ruta i compromisos
Descarregar taula
Qui som i cap a on anem?
El nucli de l’entitat és una de les esferes més invisibles i alhora més potents: és allò que us convoca, que us uneix i us impulsa. És la vostra raó de ser: una idea, un somni, un horitzó. És allò que heu vingut a fer al món: qui sou i on aneu. I constitueix el rerefons de la vostra cultura organitzativa més profunda.
Tenint en compte que vivim en una societat capitalista, patriarcal i racista, és molt probable que la vostra missió, els vostres valors I compromisos, o la cultura organitzativa que compartiu, continguin alguns biaixos fruit del nostre temps. En conseqüència, podria ser que no trobessiu el moment per aturar-vos a escoltar-vos les unes a les altres, que la salut emocional i mental hagi quedat invisibilitzada, que eviteu els conflictes i els abusos de poder o que us orienteu exclusivament al benefici econòmic.
Us animem, doncs, a revisar per identificar. Identificar biaixos i incoherències derivades del sistema que voleu transformar. Així, us estareu donant l’oportunitat de re-connectar amb el nucli de l’entitat i re-definir el que calgui en relació al vostre projecte, apostant pel benestar, l’estabilitat i la innovació.
I Per què revisar-ho des d’una perspectiva ecofeminista? Doncs perquè possiblement us trobeu que sou un equip poc divers, que han passat moltes persones pel projecte que han acabat marxant perquè no s’han sentit incloses o benvingudes, que a vegades sentiu que us allunyeu del vostre propòsit, o que sentiu que consumiu de manera esgotadora el temps i els recursos sense que això us generi ni millor rendiment ni millor benefici.
Incloure propòsits que van més enllà de la pura subsistència i tinença dels recursos -propòsits holístics com la dimensió ecosocial, les necessitats relacionals i la gestió democràtica- és el camí de la transformació. I esdevenir organitzacions equitatives, justes i curoses contribuirà segur a transformar el món.
Glossari
Cultura
organitzacional
Un tret característic de les cooperatives és la governança democràtica. És fàcil dir-ho, i no tant aplicar-ho. Us convidem a ser autocrítiques i atendre a com els canvis interns afecten la qualitat de la democràcia a la vostra entitat!
Democràcia
i presa
de decisions
Els models de participació defineixen les possibilitats d’accés a la informació i a la presa de decisions, i tenen efectes de gènere diferenciats.
Capitalisme
Sistema econòmic, polític, social i cultural en què els mitjans de producció són privats, i té per objectiu la generació i acumulació de beneficis econòmics per qui té aquests mitjans. Aquest sistema només és possible gràcies a l’explotació del treball de les persones assalariades, l’explotació dels recursos del planeta i l’externalització dels treballs i costos de reproducció de la vida a l’àmbit de la llar.
Masclisme
Ideologia sexista i androcèntrica que considera la sexualitat hetero-cis-masculina superior, oprimint a les dones i rebutjant la diversitat de gènere, sexual i afectiva. Conjunt d’idees, normes, lleis i actituds que, de manera explícita o implícita, tenen com a finalitat produir i mantenir la situació de poder i opressió dels homes sobre les dones i discriminar i exercir violència vers les sexualitats dissidents de la heteronorma.
Racisme
Qualsevol forma d’exclusió, segregació, discriminació o agressió a les persones per motiu del seu origen ètnic o nacional, pel color de la pell, per creences religioses o pràctiques culturals. No és només una ideologia: és una pràctica sistemàtica i rutinària que es fa necessària per mantenir una estructura de poder basada en l’hegemonia cultural occidental.
Equitat
Distribució justa dels drets i obligacions, les oportunitats i els recursos entre les persones per mitjà d’un tracte no necessàriament igual però sí equivalent. En el marc de la perspectiva de gènere, implica la igualtat de drets i d’accés a recursos que permetin el lliure desenvolupament personal i social de tots els individus amb independència del seu sexe/gènere, així com el respecte i reconeixement de la diversitat de gènere, sexual i afectiva.
Consells
1
Revisar la missió, visió, valors I cultura organitzativa és un procés llarg. I en les organitzacions on allò col·lectiu és molt important pot ser dolorós adonar-se que, en el fons, no totes compartiu exactament el mateix imaginari. No us desanimeu! Și això passa, recordeu que val la pena fer-ho visible i parlar-ho. Benvingudes les diferències que us faran conèixer-vos més i fer créixer el projecte!
2
Amb l’ajuda del Rusc podreu començar per identificar allò que us grinyola de manera col·lectiva. Aquest anàlisi és un inici, unes pistes de reflexió per incorporar a l’avaluació de la nostra activitat indicadors i valors de la mirada ecofeminista. I, com sempre, posar en valor el que ja fem!
3
I no patiu perquè la vostra missió es vegi amenaçada: segur que té molt de sentit, i podreu trobar la manera que incorpori l’ecofeminisme i l’antiracisme!
4
I sempre, sempre, sigueu creatives, i demaneu feedback i suport!
Questionari
Et donem la benvinguda a l’apartat del qüestionari individual!
Aquestes preguntes estan pensades per respondre individualment, perquè d’aquesta manera podreu saber l’estat de benestar i satisfacció de les treballadores i sòcies dins de l’entitat, en relació a cada àmbit del Rusc.
No hi ha respostes ni bones ni dolentes. El que trobaràs són dos extrems dicotòmics i una barra gradual que et permet situar-te en el punt de resposta que més et representa.
L’exercici del qüestionari en versió digital està en mode “DEMO”, per tant no queda registrat per fer anàlisi de les respostes múltiples. Si sentiu que El Rusc és una eina de revisió i transformació oportuna per a la vostra entitat i el procés que esteu vivint, us recomanem que el demaneu a l’Esberla perquè us en pugui fer l’anàlisi i dinamitzi les sessions de reflexió!
A l’organització
em sento…
1
Desvinculada de l’equip, em costa expressar-me amb seguretat i demanar ajuda quan la necessito.
5
Acollida, respectada i que puc comptar amb el suport de totes les persones quan el demano.
Sento que puc fer arribar propostes de millora laboral?
1
No, no m’hi he atrevit mai.
5
Sí, sempre que necessito canvis.
Sobre la coherència entre els valors que promou l’entitat i els valors interns…
1
Sento enfado i frustració perquè tot és molt incongruent.
5
Sento admiració perquè hi ha congruència absoluta.
Els acords del règim intern de l’organització…
1
No responen a les meves necessitats de conciliació vital.
5
Responen a les meves necessitats de conciliació vital.
S’aborden els impactes generats per la crisi ecosocial i que tenen un efecte a les vides personals i laborals?
1
Sí, contínuament.
5
No, mai.
Exercici grupal
Qui som i cap
a on anem?
Us proposem una dinàmica senzilla - alhora que potent - per reflexionar sobre la vostra identitat col·lectiva des d’un punt de vista crític.
Desenvolupament
- Dividiu-vos en grups de 4 o 5 persones.
- Cada grup té l’encàrrec de fer una caricatura del personatge ideal que com a entitat escolliríeu perquè us representés al Congrés Més Important del Vostre Sector!
- Us convidem a pensar sobre les seves característiques principals i a plasmar-les de forma exagerada i desmesurada, com una caricatura. Per exemple, si és algú que parla molt li podeu dibuixar una boca ben gran; o si és algú que escolta molt, unes orelles ben grans. Penseu, també, en quins altres elements poden ajudar a representar-lo millor: eines de treball, pensaments, colors…
- Un cop feta la vostra caricatura, us tornareu a ajuntar en plenària i compartireu tots els personatges. Us sentiu representades al cent per cent o en alguna dimensió? Identifiqueu trets comuns i apropeu-vos-hi des d’una perspectiva crítica: aquests valors que representa el personatge, d’on emanen? A què es referencien? Què s’està invisibilitzant, en aquests dibuixos, que també forma part de la nostra essència com a entitat?
- Si teniu temps - avui o un altre dia - us proposem una segona part:
- Torneu-vos a dividir en grups de 4 o 5 persones
- Havent fet una mirada crítica als valors més hegemònics, feu una caricatura que representi la totalitat de la vostra entitat i la seva essència, tant allò que portaríeu al Congrés, com allò que no però que per vosaltres també és molt important.
- A l’acabar poseu en comú els nous personatges.
En aquesta activitat, evidentment, el que és important són les reflexions i no els dibuixos ;)
Versió impresa
Qui som i cap a on anem?
Descarregar arxiu
Full de ruta
Ha arribat l’hora de la veritat! Després d’haver identificat els vostres punts forts i àmbits de millora arriba el moment d’agafar les regnes, situar els reptes que voleu assumir, i fixar-vos un horitzó!
El full de ruta dels compromisos és una proposta de treball col·lectiu intern que us convidem a fer al final del recorregut de l’autodiagnosi perquè consenseu de quina manera, amb quins objectius i en base a quines mesures de canvi (cap a una transició ecofeminista) preveieu que podeu dur a terme d’aquí a tres anys.
Fixeu-vos que el check-list proposa una sèrie de documentació, accions i mesures segons els eixos (les cel·les o bresques) d’El Rusc. Marqueu tot allò que teniu vigent i al dia com a cooperativa. Tot el que no hagueu marcat com a “fet” o “en procés”, serà un objectiu haureu de calende compromís, quedaritzar dins de la línia del temps dels propers tres anys, segons si es tracta d’una mesura més o menys prioritària. També, identifiqueu qui o quines persones es responsabilitzaran de cadascuna de les mesures.
Veureu que el check-list no està tancat, sinó que està en obert perquè completeu amb altres mesures i documentació que creieu rellevants i adequades, les tingueu ja implementades o les tingueu pensades per un futur pròxim.
Un consell: Tingueu en compte les vostres dinàmiques d’equip, els ritmes i volum de feina, abans de comprometre-us a res. Quan més realista sigui el full de ruta dels compromisos, més fàcil i orgànic us resultarà de complir!
Descarrega’t el document
Full de ruta i compromisos
Descarregar taula
Activitats i projectes
L’activitat de la vostra cooperativa és un altre element clau a analitzar. Ja sigui que us dediqueu al sector primari, secundari o terciari, la vostra activitat té una finalitat i un impacte ben concrets. Les organitzacions, com els ruscs, no floten en el buit, sinó que formen part d’un ecosistema humà i ecològic, que les sustenten i del qual depenen. I els ecosistemes, com tot a la vida, tenen límits. Aquests límits formen l’anomenat sostre ecosocial.
Per saber si estem contribuint a superar aquests límits hem de fer l’esforç en descobrir i identificar els nostres impactes i els nostres retorns. Si traspassem els límits del sostre ecosocial, caldrà atendre el deute que generem i pensar en mesures de reparació.
En aquest apartat us convidem a revisar la vostra activitat i el paper que juga en la transició ecosocial: Quin impacte té l’activitat sobre les persones que la reben o se’n beneficien? Contribueix a crear comunitats més resilients o més crítiques? És una alternativa al consum capitalista? Quins recursos necessita i quins residus emet? Heu pensat com podeu contribuir a la reparació de l’ecosistema? Contribueix a definir o establir una societat més igualitària, justa, curosa i inclusiva? Reprodueix les lògiques extractivistes sobre el territori? O les lògiques colonials, sobre persones i pobles?
Potser algunes d’aquestes reflexions us semblen ara mateix molt abstractes o d’una dimensió enorme. Potser no i ara mateix contestaríeu directament a totes les preguntes amb gran convenciment! Ara bé, ja avisem que sovint - i aquí està la gràcia - descobrim impactes inesperats de la nostra activitat, perquè tot i voler construir una alternativa al sistema capitalista de treball hem estat socialitzades en els seus valors i les seves lògiques, i identificar-les és tot un repte!Potser algunes d’aquestes reflexions us semblen ara mateix molt abstractes o d’una dimensió enorme. Potser no i ara mateix contestaríeu directament a totes les preguntes amb gran convenciment! Ara bé, ja avisem que sovint - i aquí està la gràcia - descobrim impactes inesperats de la nostra activitat, perquè tot i voler construir una alternativa al sistema capitalista de treball hem estat socialitzades en els seus valors i les seves lògiques, i identificar-les és tot un repte!
No us preocupeu, mitjançant les preguntes del qüestionari podreu anar desgranant mica en mica allò que genera la vostra activitat sobre el territori, les persones i comunitats. I, d’aquesta manera, podreu traçar un full de ruta per potenciar els impactes positius, i reparar els negatius.
Us animem a entomar aquesta revisió amb curiositat i esperit crític!
Glossari
Sostre
ecosocial
El límit per sobre del qual estem excedint-nos en l'ús de recursos naturals i pot suposar condicions irreversibles que el planeta no pot revertir. També és el límit i l’impacte que genera al teixit social que envolta a la organització.
Perspectiva
de gènere
És una aproximació crítica a la realitat, a una activitat o àmbit concret, amb la consideració de les diferències entre homes, dones i dissidències sexuals, amb l'objectiu de reflexionar-hi per trobar línies d'acció que permetin resoldre les desigualtats. Posa l'atenció en la construcció de la categoria de gènere, les relacions de poder i les desigualtats entre persones.
Resiliència
Capacitat d’adaptació, resistència i supervivència a les adversitats, a les opressions i als canvis, generant mecanismes i habilitats emocionals, psicològiques, relacionals i físiques per tal d’afrontar situacions difícils.
Extractivisme
Model de desenvolupament econòmic basat en l'explotació intensiva dels recursos naturals del país, generalment destinats a l'exportació.
Colonialisme
Sistema de violència i discriminació basada en la dominació política, el control econòmic i militar i l’explotació dels recursos humans i naturals d’un territori sobre un altre, on el territori colonitzador imposa els seus valors i creences culturals sobre el territori colonitzat. Està estretament lligat l’imperialisme, una forma de dominació que busca estendre l’hegemonia del propi territori a través del control polític, econòmic i militar.
Consells
1
Ser conscients i conèixer aquest impacte és segurament el primer pas per incorporar la perspectiva ecofeminista. Sovint, depenem de recursos materials, energètics o naturals sense ser-ne conscients.
2
Segurament de poc serveix fer el càlcul exacte de la nostra petjada hídrica, energètica o saber quants servidors ocupa la nostra feina (en cas que fem servir ordinadors). És més important la feina de pensar en l’impacte que generem, i com podem no només reduir-lo, sinó reparar-lo!
3
Pensem en els nostre entorn més proper: el municipi, la comarca, el territori que ens envolta. Pensem en com ens hi relacionem, i en com ens relacionem amb la gent que hi treballa.
3
Parlar de l’impacte en el sostre ecosocial i del nostre paper en l’emergència climàtica, pot suposar una situació d’angoixa per a moltes persones. Us animem a donar espai a l’eco-ansietat i explorar altres futurs possibles.
4
El repte és que la frustració no se’ns mengi el camí. Compartim-nos! Estem en el procés d’aprendre, de ser conscients per no repetir dels errors del passat i de reparar l’impacte!
Questionari
Et donem la benvinguda a l’apartat del qüestionari individual!
Aquestes preguntes estan pensades per respondre individualment, perquè d’aquesta manera podreu saber l’estat de benestar i satisfacció de les treballadores i sòcies dins de l’entitat, en relació a cada àmbit del Rusc.
No hi ha respostes ni bones ni dolentes. El que trobaràs són dos extrems dicotòmics i una barra gradual que et permet situar-te en el punt de resposta que més et representa.
L’exercici del qüestionari en versió digital està en mode “DEMO”, per tant no queda registrat per fer anàlisi de les respostes múltiples. Si sentiu que El Rusc és una eina de revisió i transformació oportuna per a la vostra entitat i el procés que esteu vivint, us recomanem que el demaneu a l’Esberla perquè us en pugui fer l’anàlisi i dinamitzi les sessions de reflexió!
Dels resultats de l’activitat que fem a l’entitat…
1
Me n’avergonyeixo.
5
Me'n sento orgullosa.
Sobre l’activitat econòmica…
1
Desconec els recursos materials que fem servir ni sé d’on provenen.
5
Conec tots els recursos materials que fem servir i el seu origen.
Sents que l’entitat té en compte les necessitats de les persones i de l’entorn amb què es relaciona i forma part?
1
Em genera angoixa pensar en tot el que fem malament.
5
Sí, la meva consciència ecològica i social està tranquil·la.
Respecte l’impacte de l’activitat en les persones i el mediambient…
1
Sento que l’entitat no s’ha plantejat el seu impacte ecosocial.
5
Sento que l’entitat té en compte el seu impacte ecosocial.
Sobre l’enxarxament de l’entitat…
1
No sento que formar part de l’entitat m’enxarxi a altres iniciatives del territori.
5
Sento que formar part de l’entitat m’enxarxa a altres iniciatives del territori.
Amb les entitats afins del territori…
1
No m’agrada coincidir.
5
M’agrada treballar-hi cada vegada que generem aliances i projectes comuns.
Sobre la comunicació externa de l’activitat de l’entitat…
1
Sento que quan la meva entitat comunica no aporta un relat alternatiu i transformador.
5
Sento que quan la meva entitat comunica aportar un relat alternatiu i transformador.
Exercici grupal
Activitats
i projectes
Les activitats i projectes d’una cooperativa poden ser molt diversos en funció de cada sector d’activitat.
Desenvolupament
- Per començar anoteu en una pissarra o paper d’embalar les vostres activitats i projectes principals.
- Feu grups de 4 o 5 persones. Cada grup es quedarà amb una de les activitats. Amb el suport de l’element gràfic que us adjuntem, recolliu les idees principals que us sorgeixin al voltant de les següents preguntes:
Quin impacte té l’activitat sobre les persones que la reben o se’n beneficien? Contribueix a crear comunitats més resilients o més crítiques? És una alternativa al consum capitalista? Quins recursos necessita i quins residus emet? Heu pensat com podeu contribuir a la reparació de l’ecosistema que sustenta la vostra activitat? Contribueix a definir o establir una societat més igualitària, justa, curosa i inclusiva? Reprodueix les lògiques extractivistes sobre el territori? O les lògiques colonials, sobre persones i pobles?
Versió impresa
Activitats i projectes
Descarregar arxiu
Full de ruta
Ha arribat l’hora de la veritat! Després d’haver identificat els vostres punts forts i àmbits de millora arriba el moment d’agafar les regnes, situar els reptes que voleu assumir, i fixar-vos un horitzó!
El full de ruta dels compromisos és una proposta de treball col·lectiu intern que us convidem a fer al final del recorregut de l’autodiagnosi perquè consenseu de quina manera, amb quins objectius i en base a quines mesures de canvi (cap a una transició ecofeminista) preveieu que podeu dur a terme d’aquí a tres anys.
Fixeu-vos que el check-list proposa una sèrie de documentació, accions i mesures segons els eixos (les cel·les o bresques) d’El Rusc. Marqueu tot allò que teniu vigent i al dia com a cooperativa. Tot el que no hagueu marcat com a “fet” o “en procés”, serà un objectiu haureu de calende compromís, quedaritzar dins de la línia del temps dels propers tres anys, segons si es tracta d’una mesura més o menys prioritària. També, identifiqueu qui o quines persones es responsabilitzaran de cadascuna de les mesures.
Veureu que el check-list no està tancat, sinó que està en obert perquè completeu amb altres mesures i documentació que creieu rellevants i adequades, les tingueu ja implementades o les tingueu pensades per un futur pròxim.
Un consell: Tingueu en compte les vostres dinàmiques d’equip, els ritmes i volum de feina, abans de comprometre-us a res. Quan més realista sigui el full de ruta dels compromisos, més fàcil i orgànic us resultarà de complir!
Descarrega’t el document
Full de ruta i compromisos
Descarregar taula